L'origen de les figures que componen la imatgeria actual de la ciutat està vinculat a la festivitat de Corpus que, durant molts segles, va ser la diada mès important del calendari festiu cristià.

Des de la seva implantació el segle XIV i fins a la segona meitat del segle XX, l'acte mès important i participatiu de la diada era la processó que es feia per tota la ciutat, al davant de la qual hi anaven les diverses figures formant part de representacions, anomenades entremesos, amb els quals s'explicaven escenes de l'Antic Testament i de les vides d'alguns sants.

Amb tot, cal tenir en compte que molt abans que participessin ens els entremesos a la processó de Corpus, gran part dels personatges i el bestiari que representen, ja existien en l'imaginari col·lectiu. Algunes figures ja apareixien a les mitologies del món antic, mentre que d'altres pertanyen a les creences paganes que posteriorment van ser absorbides pel cristianisme. Així, i per posar només uns breus exemples, trobem referències als gegants i nans en la mitologia grega, i l'àliga figurava a la simbologia egípcia, vinculada a l'alfabet i als jeroglífics. Aquests símbols, a banda de dracs, dimonis, lleons, mulasses i altres elements de la tradició festiva popular, formen part del nostre inconscient col·lectiu, cultural i mític.

Cal remarcar, d'una banda, que tots aquests elements van ser assumits i reinterpretats pel cristianisme, i per un nou fervor popular que, ja a l'època medieval, els va fer introduir a la processó de Corpus, vinculats als entremesos. Amb el temps, aquests personatges van prendre una simbologia i una entitat pròpies, i a l'Època moderna ja sortien sols a la processó.

De l'altra, des de la baixa edat mitjana, totes les festes de caràcter religiós i popular que se celebraven a la ciutat van començar a seguir, amb mès o menys semblança, l'esquema i la solemnitat dels actes de la diada de Corpus, processó inclosa. Per aquesta raó, la participació de les figures de la imatgeria, també va estendre's a totes les celebracions i la ciutat les va assumir com a pròpies.

El següent i darrer pas va ser que, aquestes figures van esdevenir independents de la processó fins al punt que algunes van passar a ser els símbols de cofraries i gremis i d'altres, els símbols de la ciutat, del conjunt dels ciutadans.

També el pas del temps i el canvi de devocions, tradicions populars i gustos estètics va comportar que en l'evolució del sentit de les figures dins la processó i la festa, se n'oblidessin algunes, alhora que n'apareixien d'altres amb força.

Aquesta evolució ha fet que, a hores d'ara, el conjunt d'elements que forneixen la nostra imatgeria, en aquesta circumstància, gegants, nans, àliga i cavallets, siguin una part important del nostre patrimoni cultural. Aquestes figures ens han acompanyat al llarg de més de quatre segles, ressegint carrers i places de la ciutat, els dies més assenyalats, i en tals diades sempre s'han vist estimades per una gran munió de ciutadans de totes les edats: curiosament es tracta d'una realitat insignificant (com a personatges) i, això no obstant, plena de magnificència. Aquest sol fet ens hauria d'esperonar a mantenir-nos fidels a les tradicions nostrades, tot recordant-nos que formen part d'un bé intrínsecament personal, però social i col·lectiu alhora, i que al mateix temps ens afermen en el sentiment d'un país que estima el seu passat i amb un futur que ha d'esdevenir venturós per a les generacions venidores: cavallets i gegantons en són mostra, d'aquest esdevenidor.