El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

 

Amb l’objectiu de fomentar l’interès per les nostres tradicions entre la jovenalla, es va optar per la creació d’una parella de gegantons perquè els portés la mainada. Després de diferents propostes es cregué oportú que recordessin la imatge que els gegants centenaris lluïren al llarg del primer quart del segle XX.

 

 

La idea fou molt ben rebuda, i Caixa de Manresa es féu càrrec del pagament de la figura del gegantó. L’Ajuntament assumí les despeses de la gegantona. L'autor dels gegantons fou Manel Casserras.

 

Els gegantons es van estrenar en un espectacle infantil, el dia 27 d'agost de 1995, diumenge de Festa Major, amb ball propi, música de Josep Noguera i coreografia de Marta Mercadal. El ball va ser estrenat per l’Arnau Serra i la Humbrit Navarro.

 

La seva activitat ha estat important. Cal destacar que l'any 1996 tingué lloc a Manresa la I Trobada de Gegantons, en la qual participaren un total de dinou colles d'arreu de Catalunya i Andorra amb aquest tipus de figures. Altres aplecs en què participen els gegantons de Manresa són el 1997 a la trobada de gegantons celebrada a la plaça del Pi de Barcelona, uns anys més tard a la Vila de Valls i el 25 de juliol del 2004 a Sitges, on té lloc una trobada de gegants moros, a la qual són convidats expresament els gegantons manresans.

 

El gegantó pesa 18 kg i fa 2'40m d'altura, i la gegantona pesa 15 kg imedeix 2'10 m. Tenen el cap i les mans de cartró pedra, els cossos de fibra de vidre i els cabells naturals.

 

 

Els accesoris del gegantó consisteixen en una mitja lluna aguantada per un pal, maça, collaret i anell a la mà dreta. La indumentària consta de turbant granat amb franges grises i una pedra a la part davantera, vestit complet amb mànigues color ocre i passamaneria, cinturó ample de roba de color granat i franges grises, casaca estampada sense mànigues, i maneguins de color granat.

 

Pel que fa la gegantona, du arrecades, collaret de perles, ventall de plomes i anell a la mà dreta. La indumentària consta de barret cònic turc de roba estampada envoltat d'un collaret de perles i una pedra a la part davantera, vestit complet amb mànigues estampat i passamaneria, una sobrevesta tipus davantal, de tonalitats roses, cinturó rosa i maneguins rosa.