El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.
Gegants Vells
La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.
Gegants Nous
El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.
Lleó
La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.
Àliga
Matinades, Seguici a Ofici i Ballada a la plaça
En els ultims anys el diumenge de Festa Major es fan les matinades. Els grallers matinen per despertar els veïns amb la música de les gralles i els tabals.
Al matí, la imatgeria acompanya solemnement a les autoritats a ofici al so del Marxa de Cercavila, d'Ajuntament a la Seu i al acabar Ofici de la Seu a l'Ajuntament.
Un cop a plaça al acabat l'Ofici, es fa la Ballada de Protocol, amb els balls de la imatgeria, els cavallets, els nans, els gegantons, l'Hereu i la Pubilla, els gegants, el Lleó i l'Àliga. Al finalitzar es fan els balls populars amb la bolangera, el rossinyol i les sardanes.
.jpg)
Alguns anys han hagut variacions:
El 2017 ens va acompanyar la Àliga de Girona, padrina de la àliga, per celebrar els 25 anys de la recuperació de l'Àliga, va fer el seu ball just abans de l'Àliga.
El 2016 que es va iniciar els balls de plaça amb el Ball de la Pubilla del Pla de Bages per la celebració dels 65é aniversari de la Pubilla.
El 2014 ens van acompanyar els Gegants de Barcelona, els capgrossos Macers i l'àliga, que van fer els seus balls al inicar.
© 2023 Geganters de Manresa