La primera menció d'aquesta simpàtica comparsa apareix al Llibre de comptes de la confraria dels Sants Màrtirs de la ciutat, de l’any 1852. Llavors era una sola parella però l'any 1883, el programa d’actes de les festes organitzades per la cofraria de la Santa Creu, indica l'estrena de dues noves parelles de nans, acompanyades de la banda de música.

 

Inicialment eren independents dels gegants i anaven amb músic propi, però amb el temps, gegants i nans s’ajuntaren en un sol entremès.

 

Actualment, des del 2002, els podem veure al Museu Comarcal de Manresa, lluents i engalanats com mai.

El material amb què estan fets els nans és cartó pedra. La perruca que porten és artificial. El seu pes arriba als 25 kg i l'altura depen del portador. Al front hi tenen dos forats per poder-s’hi veure els portadors.

La indumentària dels nans és la següent: camisa blanca, armilla de quadrets negres i blancs, casaca verda amb coll negre, llacet vermell i barret setcentista de color negre ribetejat de groc.
La de les nanes és un vestit complet estampat amb mànigues i franja de color groc als baixos, cosset de color vermell, xal estampat i mocador o còfia completa fins al clatell, feta de cartó pedra.

L’any 1986, amb el convenciment que els nostres nans són dels pocs que han arribat al centenari, se’ls fa una merescuda restauració a fons. Es descobreix un fet curiós quan s’efectua el repàs: els ulls dels nans són de vidre, no pas pintats.