Vint-i-tres anys després del naixement de la Pubilla aparegué un nou gegant, l'Hereu.

En aquesta ocasió el mecenes fou el Banc Mercantil de Manresa, que encarregà un company per a la jove pubilla manresana.

La seva presentació tingué lloc per les festes de la Llum de l’any 1974. L’autor de la figura de l’Hereu va ser el Taller El Ingenio de Barcelona. És fet de cartó pedra, amb cabells naturals. Pesa 48 kg i mesura 3,34 m. La indumentària actual és la següent: a la mà dreta, i enrotllat, du el títol de propietat; barretina i llaç de color musca, camisa blanca, armilla beix clar, americana de vellut negre i faldilla de quadrets, capelina marró fosc i capa marró clar.

 

En complir-se el trentè aniversari de l’Hereu, per celebrar-ho es va fer una festa tot explicant la història de la ciutat a través de les figures dels gegants. Amb aquesta idea es preparà un espectacle titulat "A pas de gegant", que sintetitzà la història local utilitzant una narració en off i deu parelles de gegants que representen els diferents períodes històrics de la manera següent: la colonització grega, representada pels gegants de l’Hospitalet de Llobregat; la romana, pels gegants de Lleida; els sarraïns, pels gegants del Pi de Barcelona; Guifré el Pilós, pels gegants d’Alp, els comtes medievals, pels gegants de la Granada; l’expansió medieval, pels gegants de Manresa; el bandolerisme, pels gegants d’Horta-Guinardó de Barcelona; la Guerra dels Segadors, pels gegants del Gorg de l’Olla; la Guerra del Francès, pels nans de Manresa i el gegantó; Perot lo lladre, pels gegants del Pi de Barcelona interpretant el Timbaler del Bruc; la revolució industrial, pels gegants de Vilassar de Mar, i l’època moderna, per la Pubilla i l’Hereu de Manresa.

 

La festa finalitzà amb la interpretació del Ball de l’Hereu per l’esbart de l’Agrupació Cultural del Bages.