Des de fa més de mil anys que hi ha notícia de Manresa i dels seus mercats, que van fer de la nostra ciutat un important punt de trobada -d’intercanvi, de comerç, de lleure... I amb tot, aquest creixement de la Manresa medieval també tenia entrebancs. Per això ens aturem un moment al segle XIV: una intensa sequera feia anys que ens castigava fins que els manresans d’aleshores tingueren una feliç pensada: portar l’aigua del Llobregat des de Balsareny mitjançant una sèquia.

Amb el permís del rei Pere III, les obres de la sèquia van avançar aviat, però foren sobtadament aturades pel bisbe de Vic, que no volia que passessin per les seves terres. L’enfrontament s’anà fent fort, i el bisbe fins excomunicà la ciutat. Aleshores -diu la tradició- arribà la misteriosa Llum, des de Montserrat i fins l’església del Carme. I al darrera, el penediment del bisbe, el final de les obres, l’arribada de l’aigua....

Tot això ho podeu sentir i veure cada any a la Fira de l’Aixada. Un miracle medieval absolutament modern: l’enfrontament d’uns ciutadans fins contra el cel per tal de transformar la realitat.

Benvinguts, doncs, a la ciutat lliure de Manresa! La Molt noble, molt lleial i benèfica! Passegeu entre més de 170 parades d’artesans i comerciants. I estigueu atents a tots els seguicis, al migdia del rei Pere III de Catalunya, o el del bisbe de Vic, cada tarda. I deixeu-vos sorprendre a qualsevol lloc per espectacles itinerants, personatges insospitats, canvis de guàrdia als portals, balls i jocs...